Col·laboracions

Empreses

Articles

Kenjiro Yoshigasaki. Tsuzukiwasa

Introducció

Les tècniques d’Aikido s’aprenen de bell començament treballant amb un company. És una forma molt bona d’engegar l’aprenentatge perquè fent-ho així la relació humana esdevé tan important com la pròpia tècnica. Altres arts marcials, però, comencen aprenent tot de tècniques sense tenir en compte les relacions humanes. Quan l’únic que es pretén és practicar tècniques, aleshores o bé es practica a soles, o bé amb objectes materials. Al Japó d’abans de la Segona Guerra Mundial hi havia un gran campió de Judo que solia practicar les seves tècniques contra els arbres. També molts mestres xinesos de Kung-Fu practiquen amb un ninot de fusta o amb taulons. Una altra manera de fer una pràctica de caire tècnic sense relacions humanes és aplicar la tècnica a una persona que no hi reaccioni gens. En aquest, l’altra persona es capté com si fos un objecte material. D’altra banda, en els esports sovint es practiquen les tècniques amb companys que sí que s’hi resisteixen; ara bé, quan el company prova de resistir-s’hi tota l’estona, el fet cert és que gairebé no hi ha relació humana.

La pràctica de les tècniques sense presència de relacions humanes pot dur la persona a comportar-se com una arma o com un robot. Inconscientment, es considera que cal fer servir una tècnica de lluita de la mateixa manera que una persona fa servir una arma de foc per a lluitar-hi o un govern utilitza l’exèrcit o els seus serveis secrets per a guanyar una guerra. Quan  una arma material s’aplica a la vida humana, aquesta arma material determinarà el destí d’éssers humans, la qual cosa durà a la destrucció de la natura humana –la humanitat– i de vides humanes. La via de la pràctica de l’Aikido manté la humanitat com a fonament del món.

Kumiwaza, Tsuzukiwaza i Hitoriwaza

Kumiwaza

La major part dels esports i arts marcials comencen proposant una pràctica en solitari de les tècniques. Quan aquesta pràctica esdevé difícil, llavors s’utilitza el company com un ninot. De vegades, també es fan servir objectes materials, com ara sacs o ninots, com a companys. És a dir, que el company és tractat com si fos un objecte material i no es crea cap relació humana entre els practicants. No obstant, les tècniques d’Aikido són impossibles de practicar fent servir objectes materials com a companys. Des del primer moment, l’Aikido es practica amb parella, amb la qual cosa d’entrada cal escometre les dificultats pròpies de les relacions humanes i aprendre què cal fer per a ocupar-se’n. Les tècniques d’Aikido no estan pas fetes per a aplicar-les contra objectes materials, sinó que són una part integrant de les relacions humanes existents a la vida real. D’això, en diem Kumiwaza. “Kumi”, en japonés, vol dir “parella”, i “waza” vol dir tècniques. Així doncs, l’aprenentatge de l’Aikido comença amb Kumiwaza, és a dir, amb la pràctica de dos éssers humans amb relacions humanes.

Hitoriwaza

Per a aprendre moviments precisos, convé practicar-los un tot sol. D’això en diem Hitoriwaza. “Hitori” significa “sol”. Hitoriwaza es pot fer servir com un ajut per a Kumiwaza. Així doncs, es pot practicar Hitoriwaza amb company si el company hi ajuda. En canvi, la pràctica de Hitoriwaza amb un company sense que hi hagi relació humana no fa Kumiwaza. Com en la vida de família, en les relacions humanes es donen molts canvis i bé cal anar vivint cadascuna de les situacions que sorgeixin. Kumiwaza és una pràctica de tècniques en les diverses situacions de les relacions humanes d’una parella. Quan no hi ha una relació de debò, però, la tècnica esdevé Hitoriwaza. És comparable a seure a soles de tant en tant: és una cosa que ajuda a la vida familiar. Disposem d’exercicis d’Aikido i d’exercicis per a la salut com a conjunts predeterminats de Hitoriwazas.

Tsuzukiwaza

Després d’haver-ne apresos molts, de Kumiwaza, cal aprendre a realitzar diverses tècniques una rere l’altra. Aquesta forma de practicar ens permet entendre la relació i el significat de les tècniques. Se’n poden crear, de grups de tècniques, per a practicar-les així. En diem Tsuzukiwaza. “Tsuzuki” vol dir “continuïtat”, i “waza”, “tècniques”. Les tècniques aplegades en un grup han de crear una continuïtat harmoniosa. D’ençà del 1975, alguns d’aquests grups de tècniques formen part de la pràctica de l’Aikido. Ara és l’hora d’actualitzar-los. En primer lloc, el nom, que he actualitzat a Tsuzukiwaza. Els grups han de posseir harmonia i han de ser fàcils de recordar. He fet trenta-tres Tsuzukiwazas harmoniosos, però sempre és possible de desenvolupar-ne més. També és possible modificar-los per tal de fer-los més harmoniosos o més fàcils d’executar.

Després de practicar Kumiwaza i Tsuzukiwaza amb l’ajut de Hitoriwaza, es pot atènyer un elevat nivell tècnic d’Aikido: és el nivell de tercer dan. Aleshores, totes les tècniques esdevenen un sol moviment i la persona comprèn que tots els moviments estan connectats a l’univers sencer. Hom pot unificar Kumiwaza i Tsuzukiwaza amb la pròpia vida. Aleshores un tot sol pot executar tots els moviments en relació amb l’univers, amb la qual cosa això esdevé, un altre cop, Hitoriwaza. Per aquesta raó a l’examen de quart dan hi ha Hitoriwaza.

L’ordre en la realització dels Tsuzukiwaza es pot alterar mentre sigui harmoniós. I el mateix val per als exàmens d’Aikido. La persona que s’examina ha de fer diverses tècniques una rere l’altra i amb continuïtat de forma que és com un Tsuzukiwaza. En aquest cas, l’examinador pot dissenyar un ordre harmoniós per tal que l’examinand pugui realitzar les tècniques encara millor. L’ordre en els criteris d’examen és tan sols un exemple. Els examinadors són lliures de crear un ordre que sigui harmoniós i que ajudi l’examinand.

DOSHU (Kenjiro Yoshigasaki)

Kenjiro Yoshigasaki. Tsuzukiwasa

© de la traducció Jordi J. Serra

Articles

Español