Professor: Jordi J. Serra

Caure set vegades, aixecar-se'n vuit

La persona deprimida pateix, en el fons, d'una manca de llibertat i d'una manca de fe, es proposa objectius no realistes en la convicció que en assolir-los s'alliberarà i serà capaç d'estimar, ser estimada i expressar-se. El que és il·lusori és pensar que el fet d'assolir-los atorgarà automàticament aquesta recompensa. La desil·lusió és la gran porta d'entrada a la depressió, a la incapacitat de sentir, a l'ofec del cos i a l'empetitiment de l'esperit.

Per a poder parlar de depressió, la medicina occidental convencional considera que els factors següents han de ser presents: un ànim baix o trist, o bé irritabilitat, i una pèrdua d'interès pel que és agradable en totes o en gran part de les activitats que duu a terme la persona. Altres símptomes són les alteracions de la gana, la manca d'energia, unes ganes de dormir creixents o la incapacitat de conciliar o mantenir la son, un sentiment d'inutilitat o d'excessiva culpa, dispersió mental i pensaments obsessius relacionats amb la mort.

Quan una persona es deprimeix, se sent lenta; les tasques més petites semblen requerir-li un esforç titànic i llarg temps per dur-les a terme. Li salten les llàgrimes, està ansiosa, meditabunda, obsessionada per la seva salut corporal.

¿Qué es el taller?

Contingut del taller

Destinataris

C/Acàcies 17 baixos · 08027 Barcelona · 93 351 22 55