Professor: Jordi J. Serra
Caure
set vegades, aixecar-se'n vuit
La persona deprimida pateix, en el fons, d'una manca de llibertat i d'una
manca de fe, es proposa objectius no realistes en la convicció
que en assolir-los s'alliberarà i serà capaç d'estimar, ser estimada i expressar-se.
El que és il·lusori és pensar que el fet d'assolir-los atorgarà
automàticament aquesta recompensa. La desil·lusió és la gran porta d'entrada a la depressió, a la incapacitat de sentir, a l'ofec del cos
i a l'empetitiment de l'esperit.
Per a poder parlar de depressió, la medicina occidental convencional
considera que els factors següents han de ser presents: un ànim baix o
trist, o bé irritabilitat, i una pèrdua d'interès pel que és agradable en totes o en
gran part de les activitats que
duu a terme la persona. Altres símptomes són les alteracions de la gana, la
manca d'energia, unes ganes de dormir creixents o la incapacitat de
conciliar o mantenir la son, un sentiment d'inutilitat o d'excessiva culpa,
dispersió mental i pensaments obsessius relacionats amb la mort.
Quan una persona
es deprimeix, se sent lenta; les tasques més petites semblen requerir-li un esforç titànic
i llarg temps per dur-les a terme. Li salten les llàgrimes, està ansiosa, meditabunda, obsessionada
per la seva salut corporal.
¿Qué es el
taller?
Contingut del taller
Destinataris
